Aquest concert homenatja l’òpera barroca del segle XVIII i el virtuosisme vocal de figures com Farinelli. La soprano valenciana Aurora Peña interpreta àries brillants de compositors com Vivaldi, Händel, Hasse, Porpora, Vinci i Broschi. El programa inclou peces com Gelido in ogni vena, Alma oppressa o Alto Giove, així com obertures i simfonies de Farnace, Polifemo, Calcante ed Achille i La caduta de’ Decemviri. També s’hi escolta Son qual nave, ària de tempesta del germà de Farinelli, i l’ària final de Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel.

Crit no és un espectacle: és una ferida oberta a la indiferència, clavada amb un martell fet de cordes. Una vídeocreació en cinc talls, travessada pel sanglot agut del Quartet núm. 8 de Xostakóvitx —una música que no sona: sagna. Crit s’emmarca en l’acte commemoratiu de l'inici de la Batalla de l'Ebre, el 25 de juliol del 1938, una batalla en la qual a Tortosa van caure en fragments calents de runa i memòria. El crit va quedar encallat sota la pell de la ciutat, com una fissura que mai no es tanca. Una experiència artística en una especial ubicació a Tortosa que va patir els estralls de la Guerra Civil com la Plaça dels Dolors, coincidint amb la data de l’inici d’una contesa que marcà el país per sempre més.   Compost en només tres dies a Dresden, l’any 1960, després d’una visita a les ruïnes de la ciutat, destruïda per bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial, el Quartet de corda núm. 8 en do menor, op. 110 de Dmitri Shostakóvitx és una peça dedica a les víctimes del feixisme i de la guerra. És considerada una de les grans obres de cambra del segle XX. Sovint interpretada com un requiem íntim, tant personal com col·lectiu. Amb aquest banda sonora com a eix de l’espectacle, Crit combinarà música i audiovisual per evocar una ferida oberta a la indiferència, clavada amb un martell fet de cordes. Una vídeocreació en cinc talls, travessada pel sanglot agut del Quartet de Shostakóvitx, una música que no sona: sagna.

El World Youth Choir presenta PAX, un programa dedicat a la pau amb obres de diferents èpoques i estils. Comença amb l’intens Friede auf Erden de Schönberg i segueix amb la mirada espiritual de Schnittke. Martin i Vaughan Williams evoquen la profunditat del text shakesperià amb Full fathom five. Vasks reflexiona sobre l’amor en Actus caritatis, mentre Mendelssohn aporta alegria. Knight convida a la introspecció amb Walking with Thomas Hardy. Destaca El cant dels ocells de tradició catalana i O vos omnes de Pau Casals. Finalment, Peace d’Anna Campany Duch tanca amb un missatge d’esperança actual.

Un cor que abans no sentia es desperta al primer alè. Aquí, cada llàgrima és un nom antic que torna a bategar sota la pell; cada silenciosa respiració, un pacte de resistència. La sang i la fragilitat ja no són condemnes, sinó fonts que brollen esperança: un riu de llum que travessa els ossos. Les notes esclaten com flors en un desert: no duen petjada de dolor, sinó promesa d’arrels que s’enfonsen en la foscor. La paraula —a vegades trencada— envaeix l’escenari com un cant primigeni: un crit suau que esdevé abraçada, un mur de calma que venç la tempesta interna. Aquí, el cos no només plora ni cau: s’enlaira. I en l’aire que s’esquebra, floreix l’alè d’un demà possible. Les àries barroques de compositors com Georg Friedrich Händel, Henry Purcell, Nicola Porpora, José de Nebra o Antonio Vivaldi són fonamentals per comprendre l’evolució de la música vocal europea. Són peces d’una gran expressivitat i solidesa formal, amb una riquesa melòdica excepcional. Algunes d’aquestes obres, de gran virtuosisme, posen en valor la veu humana i la tècnica dels grans cantants de l’època. Aquest concert, resultat del curs Opera Studio impartit pel tenor Jordi Domènech durant el Proto-fest, serà testimoni de la creativitat i la diversitat del Barroc, que tant ha marcat la història de la música occidental.

Projecció de documental i diàleg amb Mariona Bonet i Marc Heilbron moderat per Mireia Domènech   Conxita Badia -1897-1975- va ser una soprano i pianista catalana destacada en el món de la cançó culta i popular. Va estudiar amb grans mestres com Felip Pedrell, Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, i va ser deixeble i intèrpret predilecta d’ells. La seva carrera internacional la va portar a escenaris de tot el món, col·laborant amb compositors com Toldrà i Montsalvatge. Com a professora, va formar figures com Montserrat Caballé. Tot i la seva rellevància, la seva figura ha estat sovint oblidada. El 2025, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, la Generalitat ha declarat l’Any Conxita Badia per reivindicar el seu llegat musical.   18.00h Projecció del documental Conxita Badia no existeix, coproduït per TV3 i BataBat i dirigit per Eulàlia Domènech, que descobreix la vida i obra de Badia. 19.00h Diàleg Veus i arrels de la música catalana: Conxita Badia i Felip Pedrell, amb Mariona Bonet, neta de Conxita Badia, i Marc Heilbron, musicòleg i professor de l’ESMUC especialista en Felip Pedrell. Presentats i moderats per la comissària de l’Any Conxita Badia, Mireia Domènech i Bonet. El diàleg posarà en valor l’amistat i col·laboració entre aquestes dues figures clau de la música catalana.

Aquest concert clourà la masterclass de viola, violí i música de cambra que Rivka Golani ha impartit en el marc del programa formatiu de PROTO-FEST 2025. Golani és una de les violistes més destacades dels segles XX i XXI. Ha actuat com a solista amb orquestres com la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de la BBC, la Royal Concertgebouw i la Simfònica de Boston. Com a pedagoga, ha format violistes a Trinity Laban de Londres, la Royal Academy i la Universitat de Toronto. Ha dirigit festivals com Fort MacLeod i SOWECA, i ha col·laborat amb la comunitat Blackfoot del Canadà en projectes musicals i culturals. Ha rebut nombrosos guardons: l’Ambassador of Canadian Music -2009-, Musician of the Year a Hongria -2011-, l’Eagle Feather dels Blackfoot -2011-, un Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lethbridge -2013- i reconeixements discogràfics a Hongria.

Aquest recital de piano és una proposta única que rescata música del segle XX sovint oblidada o marginada. La pianista Inés Reguero donarà veu a compositores i compositors eclipsats en la història de la música. S’hi podran sentir peces de Lily Boulanger, primera dona guanyadora del prestigiós Premi de Roma i de Dora Pejačević, compositora croata reconeguda en algunes de les sales més importants de l’època però avui poc interpretada. Rosa Garcia Ascot, Blanca Selva, Joan Massià i Dolors Sarriera també formen part d’aquest grup de creadors que, malgrat la qualitat de la seva música, han estat poc presents als repertoris habituals. El concert no només reivindicarà la qualitat artística de les obres, sinó que també posarà en evidència les desigualtats de gènere i les circumstàncies socials que han condicionat la història de la música.

Aquest concert oferirà un viatge pel classicisme europeu amb obres de Mateu Ferré, F. J. Haydn i W. A. Mozart. La Simfonia en Re M de Ferré mostra influències italianes i rossinianes, amb una estructura d'obertura dramàtica seguida d’un allegro vibrant. La Simfonia n. 43 “Mercuri” de Haydn, escrita cap al 1770, destaca per la seva lleugeresa, temes lírics i desenvolupaments inesperats, pròpia de l’estil Sturm und Drang. El programa es completa amb àries de La Flauta Màgica, Les noces de Fígaro i Così fan tutte de Mozart, que aporten un toc sublim de lirisme i emoció a aquest recorregut pel gran repertori clàssic.