Crit no és un espectacle: és una ferida oberta a la indiferència, clavada amb un martell fet de cordes. Una vídeocreació en cinc talls, travessada pel sanglot agut del Quartet núm. 8 de Xostakóvitx —una música que no sona: sagna. Crit s’emmarca en l’acte commemoratiu de l’inici de la Batalla de l’Ebre, el 25 de juliol del 1938, una batalla en la qual a Tortosa van caure en fragments calents de runa i memòria. El crit va quedar encallat sota la pell de la ciutat, com una fissura que mai no es tanca. Una experiència artística en una especial ubicació a Tortosa que va patir els estralls de la Guerra Civil com la Plaça dels Dolors, coincidint amb la data de l’inici d’una contesa que marcà el país per sempre més.
Compost en només tres dies a Dresden, l’any 1960, després d’una visita a les ruïnes de la ciutat, destruïda per bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial, el Quartet de corda núm. 8 en do menor, op. 110 de Dmitri Shostakóvitx és una peça dedica a les víctimes del feixisme i de la guerra. És considerada una de les grans obres de cambra del segle XX. Sovint interpretada com un requiem íntim, tant personal com col·lectiu. Amb aquest banda sonora com a eix de l’espectacle, Crit combinarà música i audiovisual per evocar una ferida oberta a la indiferència, clavada amb un martell fet de cordes. Una vídeocreació en cinc talls, travessada pel sanglot agut del Quartet de Shostakóvitx, una música que no sona: sagna.
