Les geografies de Miquel Paton ─les obres que precedeixen el seu trajecte, el de l’exposició “Cartografia (És)”─ segueixen perquè hi ha tractament espacial en l’elaboració de cada pintura, però és el cromatisme recuperat de l’obra de l’any 2005, amb una nova concepció, el que ara recobra protagonisme. Els colors terciaris s’ajusten on els  primaris desapareixen, deixant tan sols referències. ¿Ens apropem potser al “cercle cromàtic” de Goethe (1810), on el context artístic de la seva època es ressituava entre la raó i l’emoció, la ciència i les vivències?

Es tracta  del conjunt d’obra inèdita que presenta una retòrica mescla de sensacions, us invitarà a entrar a l’espectacle, a l’exhibició de força i opulència, a la presentació de tenacitat cap al trajecte marcat per l’ ésser humà, aquí l’home. Aquest conglomerat d’emocions ens equipara a la sinestèsia o equivalència sensorial i intuïtiva que proposava Baudelaire per als poetes, la inspiració de l’associació de tonalitats inspirades.

Ubicació